L’espai Daniel Argimon (1929-1996) us convida a descobrir un dels representants més importants de l’informalisme català. Pintor, gravador i litògraf, les seves obres s’han exposat arreu del món i es troben en els principals museus i col·leccions públiques d’art contemporani d’Europa i Amèrica. Argimon, reconegut igualment per la seva significativa tasca com professor de litografia, va ser un artista compromès políticament i socialment, que va participar en la fundació de diverses associacions dedicades a la defensa de la professió.
NOTÍCIES
ARGIMON a l’exposició In Memoriam. Pioners de l’art sostenible
ARGIMON a l’exposició In Memoriam. Pioners de l’art sostenible
29è Festival Internacional d’Art Sostenible
In Memoriam. Pioners de l’art sostenible
Capella de Santa Àgata, Museu d’Història de Barcelona
Inauguració: 22 de novembre. Del 22 de novembre al 21 de desembre.
L’art contemporani compromès amb el nostre temps reflecteix la creixent consciència davant el canvi climàtic i els perills que comporta. Tanmateix, l’ús d’objectes i materials de rebuig en la pràctica artística no és nou: des dels inicis del segle XX, el dadaisme i el surrealisme ja havien situat l’objecte trobat en el centre del debat estètic i simbòlic. A Catalunya, aquesta tradició va arrelar amb força en les segones avantguardes i ha deixat una empremta decisiva en la història de l’art del país.
L’exposició In Memoriam proposa un recorregut per l’obra de tres creadors barcelonins que van marcar un abans i un després en la reutilització d’objectes quotidians amb intenció crítica, poètica i reivindicativa. Daniel Argimon i Granell (1929–1996) és una figura clau de l’informalisme català, que va experimentar amb la matèria, el collage i l’acció del foc, incorporant residus industrials i quotidians en obres que qüestionaven amb ironia la societat de consum. Amèlia Riera i Toyos (1934–2019) va desenvolupar un univers introspectiu i simbòlic, amb una obra marcada per l’obsessió per la mort, l’esoterisme i la crítica feminista, en què destaquen les seves sèries de maniquins reciclats i manipulats, com Eroticones (1968) i Electrotèrmiques (1978). Josep Guinovart (1927–2007), el més conegut dels tres, va ser un creador prolífic i polifacètic que va transformar bidons, fustes, caixes i objectes de rebuig en composicions matèriques carregades de memòria, ofici i compromís social i polític.
Comissariada per Raquel Medina de Vargas, doctora en Història de l’Art i especialista en aquesta generació, la mostra vol reivindicar la vigència d’uns artistes que, des de les seves pràctiques, van obrir camí a un diàleg entre art, matèria i societat que avui ressona amb més força que mai.
ARGIMON A LA COL.LECCIÓ PERMANENT DEL MNAC
Recentment, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha adquirit obra d’Argimon, que s’exposa en la col.lecció permanent del Museu. El 10 d’abril de 2025 es va celebrar l’acte d’obertura de les noves sales dedicades al període de postguerra i a les segones avantguardes, on es va presentar una sel.lecció d’obres de nou ingrès. Per més informació vegeu aquí.
Àlex Mitrani, conservador d’art contemporani del MNAC, i Joan Oliveras i Bagués, President del Museu, a l’acte d’obertura de les noves sales.
Josefa Maza, vídua de l’artista, i Jordina Argimon, una de les filles, davant la tela Kruscov.
Josefa Maza, vídua de l’artista, i Eugènia Argimon, una de les filles, davant la tela Kruscov.
CALCOGRAFÍA NACIONAL REP UN LLEGAT DE MÉS D’UNA CENTENA DE GRAVATS
DE DANIEL ARGIMON
DE DANIEL ARGIMON
L’1 de març de 2024, la Calcografía Nacional ha rebut la donació d’una col·lecció completa de l’obra gràfica de Daniel Argimon.
Isabel Argimon, filla de l’artista, a l’acte de donació.
Tomás Marco Aragón, Director de l’Academia de Bellas Artes, i Isabel Argimon en la firma de la donació.
Enllaços relacionats:
ARGIMON AL MUSEU D’ART DE GIRONA
Del 27 d’octubre de 2023 a l’1 d’abril de 2024 es pot veure obra de Daniel Argimon a l’exposició: Un altre art. Informalisme a Catalunya 1956-1966. Museu d’art de Girona, Girona (comissaris: Joan Gil Gregorio i Conxita Oliver).
Sense títol, 1963
Tècnica mixta s. tela 116 × 81 cm
Col·lecció particular, Barcelona
Josefa Maza, vídua del pintor, i Eugènia Argimon, una de les filles.
Amb els comissaris Joan Gil i Conxita Oliver, i l’escriptor i crític d’art Vicenç Altaió.